3er dia de Poemes

Avui  9 de Desembre del 2011 a la classe hem continuat la recitació de poemes, he triat penjar-ne un, que m'ha portat a la meva infantesa quan la meva àvia me'l recitava, per aquest motiu l'he volgut penjar.

AI, QUIN FRED QUE FA!

Ai, quin fred que fa!

tinc les cames enrampades

tinc les mans encarcarades,

tinc el nas fet un glaç...

Si això dura no sé pas...

Ai quin fred que fa!

Jo no el puc pas aguantar.

Barcelona, gran casal,

flor de Catalunya,

el desembre no et fa mal:

somriu i s'allunya.

Diu: -Gebrada no et duré,

que hi ha encara en el roser

al cim de les branques,

rams de roses blanques.

"Josep Carner"

Josep Carner va néixer a Barcelona el 1884 i va morir a Brusel·les el 1970, era poeta, periodista, autor d'obres de teatre i traductor català. Va renovar la poesia i prosa de la llengua catalana.  A la Mancomunitat va lluitar per la literatura catalana. Era d'ideologia Republicana, per aquest motiu durant la guerra civil i dictadura va viure a l'exili.

informació extreta de wikipedia

2n dia de poemes

Avui dia 2 de Desembre del 2011 hem fet el 2n recital de poesia.

Igual que el primer dia vam començar a fer respiració i relaxació per tal de crear un ambient agradable. Avui que estava més relaxada vaig estar molt atenta amb les poesies de les meves companyes de classe, però hi va haver una companya que la seva poesia hem va cridar molt l'atenció.

 Tinc Alzehimer

Si em veus i te n'adones que no hi veig,
Mira'm
Si em veus i te n'adones que no hi sento,
Parla'm
Si em veus i te n'adones que quequejo,
Escolta'm
Si em veus i te n'adones que no et puc tocar,
Toca'm
Si em veus i te n'adones que em costa moure'm
Mou-me
Si em veus i te n'adones que he caigut,
Aixeca'm
Si em veus i te n'adones que tremolo,
Abraça'm
Si em veus i te n'adones que ploro,
Deixa'm plorar
Però no deixis mai de mirar-me, de parlar-me, d'escoltar-me, de tocar-me, de moure'm, d'aixecar-me, d'abraçar-me.
I pel damunt de tot,
No deixis mai d'estimar-me.

Salvador Riera

Avui que estava relaxada me n'he adonat que escoltar recitar a l'altra gent m'aporta tranquil·litat i m'agrada, ja que també és una forma de conèixer les meves companyes i company de classe.

1er dia de poemes

Avui dia 25 de Novembre del 2011 he recitat el meu poema, no m'ha anat molt bé, perquè els nervis m'han fet una mala jugada, però pensant-ho millor crec i  desitjo que en el futur gràcies a la pràctica i amb més confiança als companys podré millorar aquest gran obstacle personal.

Aquí us deixo una web que pot ser interessant per les pròximes recitacions 

Presentació del Poema

Avui dia 11 de Novembre hem entregat la poesia que recitarem la setmana que vinent

He triat aquest poema perquè l'any passat quan el vaig estudiar a Literatura Catalana em va agradar molt per tot el significat, ja que parla de l'enyor vers a la seva mare.  Però ell encara que sapigui que està lluny quan tanca els ulls la sent al seu costat com quan estaven junts.

Màrius Torres : " Presència "

PRESÈNCIA

Com si les teves mans sobre els meus ulls, encara
poguessin, com antany, aturar-se amb amor,
em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor,
el teu record es mou en la penombra clara...

Torno a sentir els teus passos allà lluny, en la llum.
En mesuro, amb el to i el ritme, la distància.
Ara t'atures, prop. Aspiro, rosa rància,
una ràfega ardent del teu antic perfum!

Els records, els sentits, tota la meva vida,
callen, davant l'angoixa vigilant de l'oïda
que et persegueix en el silenci on et reculls.

Si ara estengués els braços en el fosca, podria
agombolar-te encara, somni de cada dia.
Però ja no hi seràs quan tornaré a obrir els ulls.

Màrius Torres

Desprès ens vam agrupar per grups de treballs de territori i bon comunicador per si teniem algun dubte d'aquests dos treballs i també  per anar avançant feina

Maria Mercè MArçal

Avui 4 de Novembre del 2011 la Rosa Soler a la classe ens ha recitat un poema de Maria Mercè Marçal, l'he penjat perquè ja el coneixia d'abans i també perquè m'agrada molt ja que és curt però contundent i expressa molt bé el que vol dir amb molt poques paraules.

Maria Mercè Marçal va nèixer a Barcelona el 1952 i va morir al 1998, va estudiar filología clàssica, era una gran poeta, narradora, traductora . Era una dona que defensava els seus drets com a dona que era. Molts dels seus poemes han estat recitats per cantants de renom.
Va esccriure diferents llibres:
-Cau de lluna
-Terra de mai 
-La germana, l'estrangera
-Llengua abolida

MARIA MERCÈ MARÇAL
(1952 - 1998)


Divisa

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.